Qui edita la viquipèdia?

Vegi Qui Està Editant Wikipedia: Diebold, la CIA, una oficina electoral.

Adaptació d'un article publicat a la revista Wired(wired.com)

Virgil Griffith ha inventat un programa que permet saber qui edita els articles de la Viquipèdia.

El 17 de novembre, de 2005, un usuari anònim de la vikipèdia va suprimir 15 paràgrafs d'un article sobre el fabricant de màquines de vot electrònic Diebold, esborrant tota una part del text que atacava les màquines de la companyia. Tot i ser anònims, aquests canvis deixen un rastre digital que ofereix empremtes sobre l’autor, com la localització de l'ordinador utilitzat per fer l’edició.
En aquest cas, els canvis venien d'una adreça d'IP reservada per a les oficines corporatives de la mateixa empresa Diebold. I no és un cas aïllat. Un servei de mineria de dades nou llençat dilluns rastrejava el camí de milions d'entrades de Viquipèdia fins a les seves fonts, i per primera vegada posa dades completes al que fins ara eren només sospites de manipulació.
Wikipedia Scanner -- l'invent de l'estudiant de postgrau de càlcul Cal Tech i sistemes neuronals Virgil Griffith -- ofereix als usuaris una base de dades que uneix milions d’articles anònims de la vikipèdia amb les organitzacions on aparentment s’han originat, tot creuant les dades de l’edició amb les dades de les adreces d’IP.
Inspirat per les notícies de l’últim any segons les quals les oficines dels Congressistes havien estat editant les seves pròpies entrades, Griffith diu que li va picar la curiositat, i volia saber si les companyies grans i altres organitzacions estaven fent coses semblants, mirant pels seus propis interessos.
L'enciclopèdia en línia permet que qualsevol pugui editar-la, però guarda registres detallats de tots aquests canvis. Els usuaris registrats són seguits només pel seu nom d'usuari, però els canvis anònims deixen un registre públic de la seva adreça IP.
El resultat: Una base de dades de 34.4 milions edicions, realitzades per 2.6 milions d'organitzacions o individus que s'estenen des de la CIA fins a Microsoft fins a oficines del Congrés, ara connectats a l'edició del text que ells o algú amb l’adreça IP de la seva organització ha fet.
Alguns d'aquests canvis semblen ser clarament interessats, ja sigui afegint coses positives o bé suprimint rengleres senceres de material crític.
L’empresa fabricant de màquina per a vot electrònic Diebold proporciona un bon exemple d’això darrer: algú en l'adreça d'IP de la companyia va suprimir molts paràgrafs que detallaven certs temes relatius a la seguretat de les seves màquines de votació, i informació sobre els donatius econòmics que l’empresa va fer al president Bush.
El text, suprimit el novembre de 2005, va ser ràpidament restaurat per un altre contribuent de la Vikipèdia, que va recomanar a l'editor anònim : "Si us plau pari de treure contingut de la Vikipèdia. Es considera vandalisme."
L’empresa Wal-Mart feu una sèrie de canvis relativament petits al 2005 per millorar la imatge de la companyia en la seva pròpia entrada (tot i que sovint deixava força text crític a l’article) canviant un passatge que abans deia que els seus sous són menors que els d’altres establiments per un que ara diu que paga gairebé el doble del sou mínim, per exemple. Una altra modificació deixava intacte la crítica sobre l’impacte a la comunitat , mentre que citava un estudi “definitiu” que mostrava que Wal-Mart augmentava nombre total de feines en una comunitat.
Com dèiem abans, les oficines de polítics són usuàries habituals del sistema. L’oficina de l’ex-senador per Montana Conrad Burns, per exemple, aparentment va convertir un paràgraf crític titulat "Una veu controvertida" en "Una veu per a pagesos".
Tanmateix, la gran majoria de canvis són bastant inofensius. Alguns internautes des de la IP de la CIA, per exemple, han fet moltes edicions, però molt poques tenen a veure amb afers que puguin tenir relació amb la CIA.
Una entrada feta des d’ordinadors de la CIA, "El setembre negre a Jordània", conté molts afegits, amb detalls específics que poden semblar un llibre d'història popular o la memòria d'un testimoni ocular. Moltes altres són simplement còpies o afegits a entrades de ciutats locals o temes escolars. Una altra entrada tracta dels detalls de la lletra d’una cançó infantil cantada dins un episodi de Buffy el Vampir Slayer.

Contra l'analfabetisme mediàtic!

Nena abandonada
Uploaded by laxarxa

Nen analfabet
Uploaded by laxarxa

Anorèxia
Uploaded by laxarxa

Aquests vídeos formen part de la campanya Contra l'analfabetisme mediàtic! (laxarxa.wordpress.com)
que ha llençat La Xarxa d'Educació en Comunicació (http://www.laxarxa.info)





www.laxarxa.info

DIARI:

EL PAIS

Los senadores del PP boicotean la intervención de Zapatero con insultos y abucheos.

En aquest diari es parla de la discució que es va probocar en el senat entre els senadors i el president Rodríguez Zapatero.
Aquesta discució es deu a que Juana Chaos (etarra) se’l vol reduïr la condemna per asesinar 25 persones.

En aquest diari podem destacar que donan més suport a el president del PSOE només fixan-se en el títol ja que apareéis Zapatero com una víctima. També trobem que informa més d’una notícia. No és la noticia principal. La notícia es tracta d’una notícia política.



EL PERIÒDICO

Zapatero censura el "cinisme" del PP i afirma que només el Govern d'Aznar va beneficiar De Juana

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha censurat avui la "hipocresia" i el "cinisme" del PP al voltant de la presó atenuada de l'etarra Iñaki de Juana Chaos, perquè aquest terrorista "només ha obtingut beneficis penitenciaris" durant l'Executiu de José María Aznar.

En aquest diari aparéxis crítiques al PP com una de les frases de R. Zapatero: “De Juana només va obtenir beneficis de vostès. Aznar el va exonerar de 350 dies de presó. La notícia es tracta d’una notícia política. No és la noticia principal del diari.
TELEVISIÓ



TELE 5

En aquesta cadena s’informa de la discució entre el president Rodríguez Zapatero i els senadors per la rebaixa de condemna de Juana Chaos.

En tele cinco trobem que dona més importancia a les imatges que donar la explicació.


ANTENA 3

En aquesta cadena s’informa de la discució entre el president Rodríguez Zapatero i els senadors per la rebaixa de condemna de Juana Chaos.

En aquesta cadena de televisió trobem que informa el que passa de manera subjectiva, només explicant el que passa en le imatges.


Enllaços arxius d'àudio:






RÀDIO


RAC1 INFO 14H

Zapatero ha denunciat el cinisme i l´hipocresia del pp, dient que el partit popular ha estat l´únic que ha concedit beneficis penitenciaris a de Juana Chaos.
Zapatero també afirma que el govern que presidia Aznar va excarcelar 306 etarras, y que va perdonar més d´un any de presó a de Juana.

En aquest programa informatiu radiofónic de rac1, donen a entendre que es Zapatero qui acusa al pp de ser ells els qui van reduir la condemna del etarra de Juana Chaos, a més el president crítica al que va fer Aznar amb molts altres etarres.


EL MÓN A RAC1

Zapatero acusa al pp d´actuar de forma irresponsable i de posar en perill la convivencia de l´estat espanyol per les crítiques d´aplicar presó atenuada a l´etarra de Juana Chaos, és la reposta que ha donat al portaveu del pp al senat quan aquest l´ha acusat de cedir al xantatge d´ETA i de no respectar la legalitat. El president del senat ha hagut de interrompre continuament a Zapatero per demanar silenci als membres del pp.

Aquest es un altre programa de rac1, on donen importancia a les crítiques de Zapatero, y a més les continues interrupcions dels membres del pp.

Convocatòria de la manifestació del pp

COMPARACIÓ DELS DIARIS: L’AVUI I EL MUNDO

El PP “escampa” la protesta contra el PSOE per tot l’Estat
L’Avui posa la notícia com la més important del dia; amb un gran titular i dos subtítols que amplien una mica la notícia. Tot i considerar-la molt important, no li dedica cap fotografia per complementar els fets.
Respecte el contingut de la portada, l’Avui no mostra un clar posicionament davant la notícia; informa amb objectivitat què està passant. Tot i així, el vocabulari que utilitza no és el més adequat.
En els subtítols s’amplia la informació de forma objectiva des dels punts de vista de Madrid capital i Espanya en global.

Rajoy convoca la España “sensata”a manifestarse por el caso De Juana

El Mundo també hi posa un gran titular i la considera la més important, però com abans, la fotografia en portada és dedicada a una notícia secundària.
La notícia en portada es complementa amb un resum, el que fa que proporcioni més informació en portada aquest diari que no pas l’altre. També, té un seguit de quadres addicionals que contenen la informació esencial.
En El Mundo hi ha un clar posicionament envers el grup polític del PP, comparant la gent “sensata” amb els militants i seguidors del seu partit. En el resum que es fa sobre la notícia en la portada es mostra un clar posicionament a favor de la manifestació.


Ja a l’interior del diari, l’Avui la destaca com la més important del dia, i a més, afegeix una fotografia de la presidenta de Madrid oferint flors als morts de De Juana.
La notícia resumeix el discurs del cap de l’oposició, Rajoy, convocant la manifestació. A més, es fa referència a diversos incidents que van passar anteriorment, i posa dues fotografies més, una sobre la concentració a la qual va assistir l’ex-president Aznar i l’altre sobre unes pintades a la seu del PSOE a Madrid.
També, ofereixen les paraules textuals d’altres mandataris sobre la notícia. En tots dos diaris es citen frases del discurs d’en Rajoy, però fan comentaris diferents depenent de la seva marcada posició política.

Aquest diari critica la posició de l’oposició i l’ús de les víctimes pel seu propi benefici. També, recorda el fet que el PP sempre ha estat en contra de les manifestacions i que, en el passat, ells també van negociar amb els terroristes.

El Mundo també utilitza la mateixa fotografia, en que desenes de persones deixen flors en memòria de les víctimes. A més, el diari explica les raons de la convocatòria per lluitar contra les “cessions” de Zapatero a ETA.
En resum, s’utilitza la notícia per fer una crida a la gent per manifestar-se i lluitar contra la “debilitat” e “incompetència” del govern actual.

En tots dos diaris, a l’interior, utilitzen una forma valorativa o un llenguatje no gaire adient per, suposadament, informar objectivament d’uns fets. L’Avui utilitza expressions com: “Com era previsible...”, “reaccions més o menys espontànies...”; mentre que El Mundo idealitza amb la possiblitat que: “la manifestación será un éxito”.
Finalment, L’Avui recorda el passat amb altres imatges i declaracions dels polítics sobre el terrorisme i les manifestacions al carrer, mentre que El Mundo es dedica exclusivament a explicar les claus per la convocatòria.

Desprès de tot això, creiem que tots dos diaris utilitzen les seves armes per criticar el partit polític corresponent. Uns lluiten per demostrar que la convocatòria és una mostra de debilitat i els altres, que es necessària per treure la incompetència del poder.
Cap dels dos dóna mostres d’informar objectivament, la seva parcialitat es confon amb la notícia. Tot i així, considerem que l’Avui aporta una notícia molt més completa, ja que a més d’explicar els fets i les reaccions dels protagonistes també realitza un document d’investigació i recorda els fets del passat.






En aquest apartat compararem la notícia agafant dos fonts d’informació diferents, la tv3 i Antena 3.

Els dos canals concedeixen en quant a la posició de prioritat de la notícia ( tots dos la posen com a notícia principal) i en quant a temps ( 5 minuts aproximadament ).

Una altre característica comuna és que els dos telediarislimiten a informar, sinó que donen un estil valoratiu, tot i que ho fan indirectament, amb ironies i fent quedar millor a un partit o a l’altre.

La gran diferència entre tots dos informatius és la ideologia. Analitzant la notícia podem comprovar que tv3 dona suport a el PSOE i Antena 3 al PP.

Nosaltres pensem que el telediari s’hauria de limitar a informar


Enllaços arxius àudio:

http://www.goear.com/listen.php?v=9bc909a
http://www.goear.com/listen.php?v=dee045e


COMPARACIÓ DE LES RADIOS: COM RÀDIO I LA COPE

El tractament de la convocatòria per a la manifestació del Partit Popular a les dues emissores de ràdio varia en quant a la interpretació dels fets.
Per una banda, la COPE, que és una ràdio de dretes, posa el discurs del cap de partit, Mariano Rajoy, cridant a la “Espanya sensata” a la manifestació. També posa entrevistes a testimonis per donar més dramatisme als fets.
D’altra banda, COM Ràdio, més d’esquerres, s’expliquen els fets d’una manera més crítica amb el PP: posen declaracions de Rajoy criticant durament el PSOE i més tard paraules de Zapatero donant informacions en contra del PP.
Referent a la importància que li donen a la notícia, en COM Ràdio ocupa una extensió de sis minuts aproximadament i a la COPE també és més o menys igual de llarg però també hi fica notícies relacionades que critiquen indirectament al govern.

Reaccions al cas de Juana

Per a fer aquest treball, vam escollir els telediaris de les cadenes “TVE” i “ Antena 3”.

Hem observat les següent diferències:

• A “TVE” la notícia és per a ells, la més important de totes. És la primera en el sumari i és la que ocupa més estona.
A diferència. “Antena 3”, la té en el segon lloc d’importància.

• Una altra diferència, és el fet de que a “TVE” surti més estona parlant el President del Govern i a “Antena •”, donen més importància al president de la oposició.
Nosaltres hem pensat que això és així per el tema dels interessos polítics. Segurament, cada cadena, té una tendència diferent a l’altre i cada una està a favor d’un partit diferent.







Per a fer aquest treball, vam escollir les notícies dels diaris “El Mundo” i “El Periódico”.

Després de llegir les notícies redactades, hem trobat les següents diferències:

• Podem veure que el diari “El Mundo” (fotografia en blanc i negre), es potser més sensacionalista que no pas l’altre. Podem veure que el titular d’aquest diari (El Mundo), es centra més en el tema de com tracta el president al PP, que no pas al tema central.
A diferència, “El Periódico”, diu, que Rajoy només va fer una ironia sobre el tema.

• El diari “El Mundo”, dona molta importància al tema de la crítica del president al PP. El titular i el subtitular, estan ocupats per aquest. En canvi, l’altre diari, només ho posa en el subtitular i després en parla, donant un apartant amb el nom de “ironia de Rajoy”.

• Pel que fa a la forma, tots dos diaris han posat una fotografia del president de la oposició. També han posat un apartat sobre la notícia de Piqué.



Radio

http://www.goear.com/listen.php?v=e5bed87

En la secció de ràdio hem utilitzat dues fonts diferents, la cadena
SER i la COPE.
En les dues emissions s’escolten les mateixes paraules que diu Rajoy, pel que no
hi ha gaires diferències.

L’única diferència que hi podem trobar és la forma com a la pàgina web
s’ha escrit el text de la notícia, però en les emissions s’escolta el que diu Rajoy.

El que s’ha emes a les ràdios és el següent :

“No ha dicho nada, un conjunto de palabras que no significan nada. Lo que hemos entendido es lo de siempre, criticas hacia el PP. Puede criticar cuando quiera al PP, pero les debe una obligación a los españoles, somos ciudadanos, no subditos”.

Partit Barça-Madrid

Tv3

Com es lògic a la Cadena de televisió tv3, s’hi barregen les dues opinions, tot i que clarament es veu un petit favoritisme cap al Barça. Es a dir que pràcticament tota la noticia es ocupada pel Braça, i un petit espai pel Madrid. Tv3 va portar un reporter al partir, el qual va anar demanant la opinió als diferents seguidors del Barça. El que si que remarca aquesta noticia i tots els mitjans de comunicació es el brillant joc que va oferir Messi. Ens em donat compte que la cadena tv3 utilitza per fer mes forta la seva noticia moltes opinions de diferents jugadors o be dels entrenadors.
Tot i Això Tv3 no deixa d’explicar-nos que el Madrid va estar content amb la seva actuació i que els madrilenys creuen que si no hagués estat per Messí el Barça hauria perdut.
Per tant em arribat a la conclusió de que es una cadena que no deixa de banda o intenta amagar els errors del Barça.


Antena 3

En aquesta cadena es veu un clar favoritisme cap al Madrid, primer de tot perquè en la noticia ja es comenta parlant d’ell i deixant de banda al Barça, sense deixar d’explicar l’actuació de Messi. Antena 3 també va enviar un reporter, que va grabar les declaracions d’alguns jugadors i també dels entrenadors. Aquesta cadena dona també imatges dels diferents gols i de les diferents jugades que es van dur a terme en el partit.
Es pot veure el favoritisme pel Madrid, ja que en aquesta cadena es diu que el Barça va quedar frustrat, que el Madrid va tenir una tàctica de jugada molt millor i que per el Madrid va ser molt fàcil superar la defensa del rival.
La qual cosa ens fa arribar a la conclusió de que donant tanta informació del Madrid, intenta fer quedar el Barça com una mica per sota.



DIARI SPORT

DIARI SPORT
Messi salva los muebles a un preocupante Barça
01:53 h 11/3/2007 Josep Capdevila

Messi salvó los muebles


LA DOBLE VARA DE MEDIR DE UNDIANO MALLENCO
Undiano Mallenco, como buena parte de sus compañeros de profesión, nos volvió a obsequiar con un arbitraje lamentable. Hay que reconocer que tomó decisiones acertadas como el penalty sobre Guti o las dos amarillas a Oleguer. Pero lo que debería explicar, suponiendo que sea capaz, es como ha permitido a determinados jugadores del Madrid, como Diarra, hacer las faltas que quisieran y tan duras como quisieran sin mostrarles ninguna tarjeta. Le enseñó una en el minuto 66 cuando ya debería hacer tiempo que estuviera en el vestuario. ¿Si vio las faltas, porque no les sancionaba? El sabrá, pero para seguir así, mejor que se dedique a otra cosa y no a perjudicar a los equipos con sus decisiones. Y, para acabar, el penalty de Diarra sobre Ronaldinho en el tiempo añadido...

Un hat-trick de Messi le permitió al Barça salvar un punto ante un Real Madrid muy triste. Pero es que este Barça tampoco es que sea la alegría de la huerta...
Frank Rijkaard decidió de nuevo jugársela con el 3-4-3, un sistema arriesgado y que se convierte en poco menos que un suicidio si uno de esos defensas es Thuram, que ya no está para grandes carreras, y el otro es Oleguer, un jugador que muchos nos seguimos preguntando como puede ser titular en este equipo. Si Thuram ya se quejaba de que en la Liga española se defendía mal, con estas defensas con que le obsequia el técnico, no nos extrañaría verle cualquier día en pelegrinación a Lourdes...

Esto nos llevó a un "combate" en el primer tiempo que se iba decidiendo por golpes demoledores de las delanteras de los dos equipos, que se ponían las botas ante unas defensas más que flojas.

El primer golpe lo dio el Madrid. En el minuto 5, los de Capello sorprendieron a una desguarnecida defensa del Barça. Mal despeje de Thuram y el balón que cae a los pies de Van Nistelrooy que bate a Valdés. El Barça se rearmó con otro golpe contundente. Minuto 10. Buena jugada atacante y el balón que cae a los pies de Messi, que desde la derecha del ataque, bate a Casillas. Y, sin tiempo de esperar, otro golpe del Madrid. Penalty claro de Oleguer a Guti, que Van Nistelrooy transforma en el 1-2.

Aquí tardó más en reaccionar el Barça. O quizás fue Casillas quien alargó la victoria parcial de su equipo. Si en el minuto 9, con el 0-1, ya le había ganado un uno contra uno a Eto'o, en el 18 lo volvió a hacer, despejando el remate del camerunés. Y en el 26', de nuevo Eto'o disparó a la media vuelta, pero flojo, y Casillas detuvo sin demasiados problemas. Pero un minuto después, el buen portero madridista, ya no pudo con tanto. Despejó un primer remate de Ronaldinho pero nada pudo hacer ante el segundo, potentísimo de Messi. Era el 2-2. Messi, 2 - Van Nistelrooy, 2.

Hasta el descanso, el marcador ya no se movió más. Y eso que el Barça tuvo más ocasiones, en especial un remate a bocajarro de Eto'o (38') que salió muy desviado. También Iniesta lo intentó con un disparo lejano (43'), colocado pero flojo, que Casillas detuvo sin demasiados problemas.

Parecía que nos iríamos al descanso con más sobresaltos. Pero no. En el minuto 44, Oleguer completó su recital de despropósitos, con una dura entrada a Gago que le valió la segunda amarilla y por lo tanto, la roja directa. Quedaban por delante 45 minutos y había que afrontarlos con 10 hombres.

En la segunda parte, el Barça salió, como siempre, a tener el balón y el Madrid, a aguantar detrás y esperar sus opciones, sabiendo que a la contra en cualquier momento le sería fácil "matar" al Barcelona. Rijkaard dio entrada a Sylvinho por Eto'o para recomponer el desaguisado que había organizado Oleguer y equilibrar algo el equipo.

Pero no sirvió de nada. El Barça no ofrecía ninguna sensación de peligro y el Madrid, por lo contrario, tenía suficiente con Van Nistelrooy para llevar de cabeza a la ¿defensa? del Barça. Valdés le sacó un balón milagrosamente en el 19 y le paró un disparo desde fuera del área en el 22.

Ya se veía que aquello pintaba muy mal. Y vaya si iba mal. En el minuto 27, Guti lanzó una falta y Sergio Ramos peinó bien el balón lejos del alcance de Valdés. Era el 2-3 y un Barça que iba de mal en peor.

Porque el Barça quería, pero estaba claro que no podía. Físicamente siguen tan mal como hace un mes, dos o tres. Anímicamente cuando reciben un golpe (Mundial de clubes, Liverpool) no se recuperan. Y aunque han vuelto Messi y Eto'o, Deco y Ronaldinho siguen desaparecidos...

Al Barcelona solo le quedaba el orgullo. Un orgullo que le permitió acercarse con más ganas que acierto a la portería de Casillas. En el minuto 33, el portero madridista mandó a córner un disparo de fuera del área de Márquez y en el 35, Iniesta chutó fuera por poco. Pero las fuerzas estaban cada vez más justas. Era más fácil que llegara el 2-4 que el 3-3.

Pero, por suerte para el Barça, aunque sus cracks le abandonen y su entrenador se lo ponga difícil, siempre nos quedará Messi. Se cumplía ya el minuto 90 y el argentino se inventó una jugada él solito y batió a Casillas. Se salvaban los muebles. E incluso pudo llegar el 4-3, pero Undiano Mallenco, triste personaje, no quiso ver un penalty de Diarra sobre Ronaldinho.

Al final un empate a 3 probablemente justo. Pero muy triste. Este Barça, hay que reconocerlo, no pinta nada. Vale, el Madrid aún pinta menos, pero es que la Liga no la juegan solo esos dos. También están el Sevilla y el Valencia. Y esos no sabemos si perdonarán.

FC Barcelona: Valdés; Oleguer, Puyol, Thuram; Xavi, Márquez (Gudjohnsen, 80'), Deco (Belletti, 70'), Iniesta; Messi, Eto'o (Sylvinho, 45') y Ronaldinho.

Real Madrid: Casillas; Michel Salgado, Sergio Ramos, Helguera, Torres; Raúl (Robinho, 60'), Gago, Diarra, Guti (De la Red, 81'); Van Nistelrooy e Higuain.

Arbitro: Undiano Mallenco. Tarjetas amarillas a Oleguer (12' y 44')); Sergio Ramos (20'); Márquez (28'); Van Nistelrooy (43'); Deco (50'); Diarra (66'); Michel Salgado (70'); Gago (90'). Roja a Oleguer por doble tarjeta amarilla en el minuto 44.

Goles:
0-1, VanNistelrooy(5')
1-1, Messi (10')
1-2, Van Nistelrooy (p) (12')
2-2, Messi (27')
2-3, Sergio Ramos (72')



DIARI MARCA

El Real Madrid desperdició una ocasión histórica para llevarse un triunfo del Camp Nou. Una genialidad de Messi en el descuento evitó la victoria de los blancos, que bailaron a los azulgrana en la segunda parte tras la expulsión de Oleguer al borde del descanso. Los dos equipos ofrecieron un partido vibrante en el que los delanteros ganaron la partida a los defensas.

El Camp Nou se preparaba para darse un festín ante su eterno rival pero el Madrid hizo honor a su escudo y dio la cara. Concentrados al máximo, los blancos salieron enchufadísimos a por el partido y consiguieron adelantarse en el marcador en su primera aproximación de peligro. Guti comenzó el recital abriendo a la izquierda para Higuaín, el argentino centró, Thuram falló en el despeje y apareció Van Nistelrooy en la frontal para colocar el balón junto al poste izquierdo de Valdés.
Comienzo trepidante
El gol del holandés cambió el guión del partido. La víctima se había rebelado contra su destino y ganaba contra todo pronóstico. El Barça, sorprendido por la voracidad madridista, dio la réplica y comprobó que la defensa blanca hacía aguas por todos lados. En el 8, Etoo se llevó consigó a toda la zaga, Torres perdió su sitio y Messi se coló por la derecha para batir a Casillas en el mano a mano.

Sin tiempo para digerir el empate, el Madrid confeccionó otra contra y Oleguer derribó claramente a Guti dentro del área. Penalti y amarilla. Desde los once metros, Van Nistelrooy volvió a acertar y engañó a Valdés. El partido estaba loco y cualquier cosa era posible. Las defensas no existían y cada jugada era una ocasión de peligro. Sobre todo en el área madridista, por donde campaban a sus anchas Ronaldinho por la izquierda y Messi por la derecha. Tanto Salgado como Torres sufrieron de lo lindo.
Oleguer mató al Barça
El Barça se dio cuenta de que podía hacer daño al Madrid por los extremos. Casillas estaba sujetando a su equipo con paradas providenciales en dos mano a mano con Etoo. El camerunés parece que se ha dejado la puntería en la camilla. Todo lo contrario que Messi, héroe del barcelonismo con un hat trick histórico. En el 28, el duende argentino recogió un rechace de Casillas a disparo de Ronaldinho y perforó la meta blanca por segunda vez.

El gol respondía al dominio culé. Desde el 1-2, el Barça había sido mejor y el Madrid no había vuelto a aparecer por el área de Valdés. El meta del Barça sudó más de la cuenta con las fechorías de Oleguer, Thuram y Márquez, a quienes parecía deber dinero. Antes del descanso, el Madrid gozó de una buena oportunidad en un disparo de Higuaín que repelió el poste y el Barça rondó de nuevo el gol en dos acciones de Messi y Ronaldinho.

Al borde del descanso llegó la jugada clave del partido. Oleguer completó su actuación desastrosa ganándose la segunda amarilla tras llevarse por delante a Gago. El defensa catalán le hizo un flaco favor a su equipo, que estuvo a merced del Madrid el resto del partido con uno menos sobre el césped.

Guti, matrícula de honor
Los blancos comprendieron que tenían en el bote a su rival y Guti siguió dando una lección magistral de jugar al fútbol. Lo del catorce madridista fue espectacular. Canalizó el juego del Madrid y descosió al Barça con cada pase que dio. A su lado, Gago y Diarra le escoltaron y Guti se sintió el director de orquesta. Por delante suyo, Van Nistelrooy ofreció su mejor versión. El holandés campó a sus anchas por el Camp Nou con el arriesgadísimo sistema de tres defensas de Rijkaard y tuvo en sus botas el tercer gol en tres contras. Fue el momento de Valdés, que se reivindicó como portero del Barça con tres intervenciones de mérito que salvaron a su equipo.

Con el Barça contra las cuerdas, el gol madridista era cuestión de tiempo. En el 72, Guti botó una falta lateral y Sergio Ramos remató con la coronilla ganando la partida a Puyol. El balón impactó en el larguero y se coló dentro. Parecía la sentencia, el gol del inesperado triunfo blanco. Intuitivamente, el Madrid dio un paso para atrás y el Barça se volcó en busca de un empate que parecía imposible.
Messi evitó el descalabro
Al Madrid le sobraron cuatro minutos para ganar. Cumplido el 90, Ronaldinho metió un pase interior, Messi se cruzó como un rayo, dejó a Helguera tirado y batió a Casillas con un remate preciso y potente. La cara de los madridistas fue un poema. Tenían el triunfo en el saco hasta que Messi apareció para salvar a los suyos logrando un empate que, dadas las circunstacias, sabe a gloria. Podría haber sido peor para el Madrid si Undiano Mallenco, impecable el resto del partido, hubiese señalado penalti por un derribo de Diarra sobre Ronaldinho.

Al final, un sólo punto para el Madrid y la satisfacción amarga de haber recuperado el fútbol y el orgullo cuando todos preparaban las flores de su entierro.

El passat dia 11 de març, es va disputar un dels dervis mes famosos, per no dir el mes famos, Barça-Madrid, que va acabar en un empat 3-3, pero que va adavorir al Barça, per estar al capdavant de la lliga.
A continuacó os donarem les valoracions de dos diaris molt coneguts;

L’esport: a favor del barça

El Marca: a favor del Madrid


Sport

Tot i que aquest diari esta a favor del barça, nosaltres el trobem una mica neutre, perque s’hi barregen dues idees,es a dir que no es veu clarament el favoritisme per un equip que per un altre.Pero crec que es normal perque va ser un partit acabat en empat, on no va haver-hi un guanyador.
També em observat, que el diari sport escriu d’una manera valorativa, es a dir que el propi periodista ens dona la seva opinió, que en algunes ocasions, creiem que s’hauria de guardar, com per exemple:” Pero es que este Barça tampoco es que sea la alegría de la huerta...”
També em observat que aquest diari ja no tan sols critica l’altre club de futbol, sinó que tambè critica l’arbitre, ja que en cap moment parla be d’ell.
Tot i que l’esport penses que el barça, no va jugar tan be com ho hauria d’haver fet, també reconeix que aquest partit els a ajudat a mantenir-se al cap davant del liderat, pero el que no deixa d’opinar, es que si el barça no va jugar tan be, el Madrid ho va fer pitjor.
D’aquesta manera podem arribar a la conclusió de que l’esport s’esperava un Barça millor, però també opina que el Madrid ho va fer encara pitjor que el Barça.Amb aquesta frase es pot veure:” Pero muy triste. Este Barça, hay que reconocerlo, no pinta nada. Vale, el Madrid aún pinta menos”


Marca

Primer de tot i comparant amb l’esport, nosaltres creiem que el marca es un diari mes seriós a l’hora d’escriure una noticia, ja que va utilitzar el mode informatiu i no el valoratiu.
En aquest diari la noticia es basa principalment en el Madrid i deixant molt poc espai al Barça. Aquest diari ens dona una opinió favorable al Madrid, com podem veure en aquesta frase:” el juego del Madrid y descosió al Barça con cada pase que dio”

Tot i així aquest diari no deixa de reconèixer que l’actuació de Messi va ser brillant, i que va ajudar molt al Barça, tot i així es veu un clar favoritisme pel que fa al Madrid. El Marca es centra mes en explicar totes les coses que el Madrid va fer i tan sols dir les petites coses que va fer el Barça, i nosaltres creiem que ho fa així per camuflar un Barça que va ser una mica superior.


http://www.goear.com/listen.php?v=18eb830
http://www.goear.com/listen.php?v=5a662f1


Catalunya radio

En aquesta cadena de radio podem observar que esta clarament a favor del Barça. Pràcticament no diu res del Madrid , tan sols alguna petita cosa, com per exemple”el Madrid va fer mes xuts a porteria”.Aquesta cadena per fer mes forta la seva noticia introdueix les opinions i comentaris de diferents persones.També es repeteixen els gols que va fer el Barça, de tal manera que la persona que escolta aquesta noticia li dona la sensació d’estar al camp nou.També diu com tots els mitjans, que mesi va salvar el partit i que gràcies a ell no van perdre.Aquesta cadena diu que aquest empat significa una victòria pel Barça, ja que ara es troba al capdavant de la lliga




Aquesta radio no defansa ni al Barça ni el Madrid és neutre.
Per que al principi diu que els jugadors Messi, Iiesta i Deco van saber portar el partit
Peró despres diu que el Madrid si segueix jugant així aconseguirà el que vulgui pero si es descuida un segon perdera i no arribarà a la champions.

Partit Barça-Madrid

• “TV3”

Aqueta televisió no mostra cap favoritisme a cap equip, encara que parla més del F.C Barcelona. El Reial Madrid anava guanyant i Messi va arrencar , com diu aquest canal: “Quan Messi arranca no hi ha qui el para”.
Amb la declaració de Messi, es mostra com prefereixen parlar del Barcelona.
Messi diu: “Estic content pels tres gols que he marcat, encara que no hem guanyat”.

• “Antena 3”

Antena 3 mostra favoritisme al Reial Madrid ja que a part de parlar molt més sobre ell, diu coses com ara que l’empat no ha de restar-li mèrits, i que estava més a prop de guanyar que el Barça.
A més, ens mostra les oportunitats que ha tingut el Madrid de guanyar i acusa a Rijkaard de ser un mal estrateg.
A més, afirma que va ser el millor partit de la lliga del Reial Madrid.
Del Barça gairebé no parla i, quan ho fa, generalment és per opinar negativament sobre ell.


Enllaços arxius àudio

http://www.goear.com/listen.php?v=ad2071d
http://www.goear.com/listen.php?v=c989905



Les dues ràdios que hem seleccionat han sigut: “Catalunya ràdio” i “Rac1”. En les dues cadenes es parla sobre el partit del Barça - Madrid disputat el dissabte 10 de març.
Com és evident, el gran inconvenient de la ràdio és que hi manquen les imatges, i és per això que l’espectador es veu obligat a imaginar tot el que sent. Per exemple, si diuen que Messi ha fet un gran gol, cap de nosaltres podria veure la imatge, però, com que l’estem sentint per la ràdio, ens podem imaginar la jugada.
A Catalunya Ràdio van enviar un corresponsal al Camp Nou i li va fer una entrevista a Leo Messi, qui va expressar tots els sentiments que va sentir quan va marcar aquests 3 gols .
Els de Rac1, en canvi, envien un corresponsal al Camp Nou però sense fer cap entrevista.
El que destaquen les dues ràdios és el brillant joc de Leo Messi.
Catalunya Ràdio es la única que esmenta que el Madrid podria haver arribat a guanyar el partit, encara que després es torna a centrar en els interessos del Barça.
A Rac1 es poden escoltar les paraules de Carles Puyol, el capità de l’equip, dient que ell no volia dir res dels àrbitres, però ho deixa en l’aire com volent dir que els àrbitres no van estar encertats.
Les dues ràdios són d’àmbit catalanista i per això sempre van a favor dels interessos blau-granes.
La ràdio que creiem que dóna la millor informació es Catalunya Radio, perquè dóna una informació bastant completa i a més fan una entrevista al mateix Messi. A més, fa un seguiment dels punts de vista que apareixen en la web del Barça i en la del Madrid.
La durada de la notícia a Rac1 es de 3 minuts i, en canvi a Catalunya Ràdio la informació es mes extensa amb una durada de 8 minuts, per la qual cosa és bastant més completa.

















• “As”

Aquest diari aposta clarament a favor del Reial Madrid. Encara que el titular de la portada és més neutre, el subtítol demostra la seva inclinació: “El Madrid tuvo el partido en sus manos pero Messi igualó en el 90’” Una enorme fotografia d’uns quants jugadors del Madrid ocupa la major part de la portada, i només hi apareix una petita fotografia de dos jugadors del Barça.
El titular de la següent pàgina torna a demostrar el seu favoritisme respecte el Madrid: “Messi frenó a un gran Madrid”. La crònica torna a recolzar als blancs amb frases clares como ara “debo decir que el Madrid fue mejor”, “lo peor fue el miedo que atrapó a Rikjaar” i “Rijkaard debió haber sustituido a Ronaldinho, el más flojo de los once” i altres més sublims com “la suerte guiñó un ojo al Barcelona”, que suggereix que l’empat del Barça només es deu a un cop de sort.
Ara ens fixem en una doble pàgina que fa referència a les imatges més importants del partit. A la part superior hi ha un quadre valoratiu dels jugadors on apreciem el bàndol d’aquest periòdic: els adjectius que defineixen els jugadors de l’equip blaugrana són “regular, mediocre, mal, muy mal”. Els adjectius referents als jugadors del Madrid són ”bien, muy bien, fenomenal”. L’únic jugador blaugrana que es salva i s’inclou entre la llista del bons jugadors és Messi, qualificat com “Perfecto”. Només faltaria que no l’haguessin destacat entre els millors, ja que va ser ell qui va marcar els 3 gols que van salvar el seu equip.
En una de les pàgines de publicitat d’aquest diari també descobrim una pista sobre la seva inclinació: és un anunci del mateix producte del “Mundo deportivo”, caràtules de futbol d’Ambi Pur Car, però en aquest cas la caràtula que apareix en gran és dels colors del Madrid, i el lema (escrit en castellà com la resta del diari) és “Siente tus colores más que nunca”.














• “El mundo deportivo”

En aquest diari es pot veure clarament un favoritisme cap el F.C Barcelona. Això ja es nota només mirant la portada, on trobem escrit un gran i contundent titular: ¡Messi, Messi, Messi! A més, els dos subtítols que hi ha a la portada, fan referència a actuacions estel•lars del Barça (“El joven crack logró un ‘hat trick’ y fue el héroe de un clásico espectacular” i “El Barça, con 10, tuvo poder de reacción y salvó dos puntos de oro”).
Al darrere de la portada trobem una pàgina sota un títol que descriu a Messi com l’estrella del partit. Tota aquesta pàgina està dedicada al jugador blaugrana, i una enorme fotografia seva ocupa la pàgina del costat. A més, en aquesta pàgina trobem un gràfic amb tots els resultats dels històrics “Barça - Madrid”, on observem que el Barça ha guanyat 44 cops davant les 17 victòries del Madrid.
El titular de la següent pàgina segueix amb el mateix estil que els anteriors: “Messi, t’estimo”.
Ens tornem a fixar en un altre titular que descriu al jugador estrella del partit: “Un superhéroe en el Camp Nou”. A sota veiem una enorme fotografia d’aquest jugador i un petit text que descriu el seu brillant partit.
A més, en una pàgina trobem una caricatura de Fabio Capello dient: “Recórcholis! ¡Qué puntería tiene Messi!”.
Finalment, la contraportada torna a referir-se al partit, concretament, al jugador estrella segons els seguidors blaugranes. Una enorme fotografia de Messi ensenyant una samarreta on posava “Fuerza, tio” ocupa gran part de la pàgina. La resta la ocupen petites fotografies sobre anècdotes del partit i també imatges que mostren el fort recolzament que oferien els culés al seu equip.
Un detall curiós que observem en aquest diari és que els productes que anuncien tenen a veure amb l’equip blaugrana: veiem com fan publicitat als Kraks del FC Barcelona, on apareixen en gran Ronaldinho, Deco i Messi, tres dels jugadors més coneguts de l’equip. L’anunci que ocupa tota la pàgina del costat torna a demostrar les inclinacions del diari: en aquest cas anuncien caràtules de futbol d’Ambi Pur Car. La caràtula que apareix en gran és, precisament, del Barça, i es troba sota el lema (curiosament escrit en català) “Viu els teus colors més que mai”.

Llibres de lectura 3r trimestre

Alberto Knox és un misteriós i extraordinari professor de filosofia que explica a Sofia Amundsen, una nena de quinze anys, la vida i l'obra dels grans pensadors de la història. Des dels presocràtics fins a Sartre, passant per Plató, Aristòtil, Jesús, Sant Agustí, Galileu, Descartes, Hume, la Il·lustració, Kant, el Romanticisme, Hegel, marx, Darwin o Freud, tots participaran del viatge que empendrà Sofia pel món de les idees. Però El món de Sofia no és només aquest viatge fascinant, és també una novel·la excepcional i originalíssima amb un desenllaç imprevissible.




Conjunt d'històries suggeridores sorprenents. Les situacions viscudes pels personatges, insòlites, a vegades a frec d'un absurd perfectament dosificat, es presenten sota l'aparença de quotidianitat, de realitat.
Amb el filtre distorsionador de la fantasia i la ironia de l'autor neix un món nou, «calderià», que emmiralla el nostre.




Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada...

Amb El vigilant en el camp de sègol, J. D. Salinger va escriure la que ha estat considerada la gran novel.la americana. Certament, aquest és un títol ja clàssic de la literatura nord-americana i, de fet, de la literatura occidental contemporània.

Bronca al senat

Dimecres, 7 de maig, José Luís Rodríguez Zapatero es va reunir amb els altres dirigents al Senat.
El president va donar despostes a les acusacions fetes pel PP sobre el cas de l’etarra De Juana. El PP acusa als socialistes d’haver cedit al xantatge d’ETA. Zapatero es defensa recordant els casos d’excarcerament d’etarres durant el govern de José María Aznar.


DIARIS



• AVUI
Aquest diari sembla que es posi més a favor del president del govern. Això ho podem veure en comentaris com: “L’objectiu no era tant defensar…sinó demostrar que el PP encara va ser molt pitjor i que està actuant…”
També es pot veure en titulars com: “Els 306 etarres d’Aznar”.
Les imatges d’aquest diari, la majoria, són de Zapatero durant la reunió.










• LA VANGUARDIA
Aquest diari sembla una mica més neutre ja que ens dóna, més o menys, totes dues “versions”.
Per exemple: “José Luís Rodriguez Zapatero...reprochó al PP su << deslealtad >> e << hipocresia>> hacia la política de Estado antiterrorista. Pero para hacerlos puso al descubierto los entresijos de la política penitenciaria de su predecesor.
No es la primera vez que los socialistas se sirven del caso de terrorista Iñaki Bilbao...” “Zapatero tuvo que sufrir en esta sesión para hacerse entender.”
Sembla que al principi es posi a favor dels socialistes però després, també s’hi posa dels populars.







Un altre detall en el qual es veu clarament que el ABC es decanta pels populars i, La Vanguardia, és més neutre. Aquest detall es veu en aquest extracte:

 ABC: “No es la primera vez que un Gobierno cede al chantaje de ETA.” “Dijo el presidente del Gobierno en un nuevo error de expresión.”

 La Vanguardia: “No estamos ante la primera vez que un Gobierno cede ante un chantaje de ETA. No. Estamos ante la primera vez que un partido democrático responsable se atreve a decir que un Gobierno ha cedido al chantaje de ETA.”

Aquí es veu com el ABC només ha dit el que l’interessa, i és com si canvies les paraules que ha dit Zapatero, en canvi, La Vanguarida ho diu tot complet, d’aquesta manera s’entén clarament el que volia dir el president.












• ABC
Aquest diari, comparant-lo amb l’AVUI, té tendència a posar-se a favor dels populars.
Es veu clarament aquesta posició ja que en repetides ocasions insinuen com ho està fent “de malament” el PSOE.
Per exemple: “Zapatero no empezó bien su réplica: << No estamos en absoluto ante la primera vez que un gobierno cede ante un chantaje de ETA >>. ¿ Otro lapsus como el de << el accidente >> ? ”
Aquesta última frase el que fa és desacreditar o ridiculitzar al president.








TELEVISIÓ

http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/cercamedies.jsp?c_paraula=telenoticies%20dimecres Entrar en: 7/03/2007

TV3
La televisió catalana explica realment el que ha passat, donant imatges del senat i alguna opinió sense decantar-se cap a cap partit polític.
TV3 defineix el debat com: “sessió calenta amb constants interrupcions” i “debat assossegat”. Això ens fa pensar en que TV3 té un “humor” que tot hi així costa d’entendre però que hi és, i que no és sobre algun partit polític o una persona en concret, sinó que ho diuen per com ha estat la situació. Més endavant ensenyen les imatges del president del senat Javier Rojo que deia:“ esto es una verguenza señorias, no podemos dar esta imagen que estamos dando”. Creiem que la televisió catalana comparteix aquestes opinions i que no seria l’única.

El que més utilitza TV3 per explicar la notícia, són les imatges del que va passar, evidentment ensenyant la discussió entre PSOE i PP. Aquests “debatien” la condemna de De Juana Chaos i d’altres però, se’n van anar del tema.
El president del govern espanyo José Luis Rodríguez Zapatero, parlava de De Juana Chaos i afirmava que uns assassinats a dirigents socialistes havien estat culpa del PP. Però García Escudero es rebatia dient que un atac D’Ekale Borroka en el que havia mort un dirigent del PP va ser culpa del PSOE.
Desprès d’aquest dur debat al senat en el que no hi van faltar les discussions entre les potencies polítiques més altes d’espanya, TV3 ensenya imatges en que el president del PP Mariano Rajoy deia que Zapatero mai s’hauria d’haver comportat així i que semblava un “Holligan”.
TV3 al final de la notícia i afegeix la representació que es te ara per el llaç blau que fins ara havia estat símbol contra el terrorisme.

La televisió catalana dedica 5,53 minuts per explicar aquesta notícia i utilitza imatges informatives.
Si comparem la televisió amb els diaris podem deduir que d’on es pot “treure més suc” a la notícia és per la televisió per que ensenyen simplement les imatge sense tallar a la gent parlant per que així tothom pugui interpretar el que vulgui o cregui.



COMPARACIÓ ENTRE CADENES DE RÀDIO

http://www.goear.com/listen.php?v=e06a5e3
http://www.goear.com/listen.php?v=5d062cc


COPE

En aquesta cadena hi surten grabacions de les declaracions que va fer Aznar sobre les manifestacions en contra del govern del PSOE, recriminant a Zapatero que no hagués trencat tots els pactes i comunicacions amb ETA . I promou a la gent a manifestar-se en contra de les actuacios del president del govern davant el terrorisme.
També hi surten les gravacions de Acebes culpant a Ruvalcaba de les “permissions” donades a de Juana Chaos.

En el butlletí del dia anterior, els locutors de l’emissora no paraven de dir-li al president que sempre està cometent errors i que se l’hi hauria de caure la cara de vergonya i dimitir.

SER

A la cadena SER en canvi, es centren més en els origens de la condemna del terrorista “de Juana Chaos”.
Hi surten unes declaracions de Mayor Oreja (polític del PP) ridiculitzant a Zapatero, en les quals el resumeix com a: “cobard, inconscient i partidari d’ETA”. El locutor dona entendre que l’actuació d’aquest polític és indignant i antiprofessional.
També hi aclaren la procedència del cas “de Juana Chaos”, informació que la Cope no dona: “Al terrorista només se’l jutja per amenaces, ja que la condemna per assessinat que el PP li havia imposat quan governava el país, ja l’havia complert, la qual havia quedat bastant reduïda . A més, informen de que, mentre governava el PP, el terrorista va enviar cartes d’amena

CONCLUSIÓ

Com que la cadena COPE és de dretes, està a favor del PP i dona o deixa de donar informació, de forma que afavoreixi el seu partit polític. La SER és d’esquerres i fa el mateix, però a l’inrevès.

Falses notícies

En aquest vídeo es veu com un grup anònim porta a terme el robatori de la cadira del congrès de Zapatero, per reivindicar una campanya contra la pobresa:



Un altre cas de notícia falsa, que va córrer per internet com a certa (i algun diari la va publicar) fins que al cap d'un parell de dies es va saber que era falsa.


Coneixeu La Xarxa?

Bloc realitzat per Xavier Breil