Qui edita la viquipèdia?

Vegi Qui Està Editant Wikipedia: Diebold, la CIA, una oficina electoral.

Adaptació d'un article publicat a la revista Wired(wired.com)

Virgil Griffith ha inventat un programa que permet saber qui edita els articles de la Viquipèdia.

El 17 de novembre, de 2005, un usuari anònim de la vikipèdia va suprimir 15 paràgrafs d'un article sobre el fabricant de màquines de vot electrònic Diebold, esborrant tota una part del text que atacava les màquines de la companyia. Tot i ser anònims, aquests canvis deixen un rastre digital que ofereix empremtes sobre l’autor, com la localització de l'ordinador utilitzat per fer l’edició.
En aquest cas, els canvis venien d'una adreça d'IP reservada per a les oficines corporatives de la mateixa empresa Diebold. I no és un cas aïllat. Un servei de mineria de dades nou llençat dilluns rastrejava el camí de milions d'entrades de Viquipèdia fins a les seves fonts, i per primera vegada posa dades completes al que fins ara eren només sospites de manipulació.
Wikipedia Scanner -- l'invent de l'estudiant de postgrau de càlcul Cal Tech i sistemes neuronals Virgil Griffith -- ofereix als usuaris una base de dades que uneix milions d’articles anònims de la vikipèdia amb les organitzacions on aparentment s’han originat, tot creuant les dades de l’edició amb les dades de les adreces d’IP.
Inspirat per les notícies de l’últim any segons les quals les oficines dels Congressistes havien estat editant les seves pròpies entrades, Griffith diu que li va picar la curiositat, i volia saber si les companyies grans i altres organitzacions estaven fent coses semblants, mirant pels seus propis interessos.
L'enciclopèdia en línia permet que qualsevol pugui editar-la, però guarda registres detallats de tots aquests canvis. Els usuaris registrats són seguits només pel seu nom d'usuari, però els canvis anònims deixen un registre públic de la seva adreça IP.
El resultat: Una base de dades de 34.4 milions edicions, realitzades per 2.6 milions d'organitzacions o individus que s'estenen des de la CIA fins a Microsoft fins a oficines del Congrés, ara connectats a l'edició del text que ells o algú amb l’adreça IP de la seva organització ha fet.
Alguns d'aquests canvis semblen ser clarament interessats, ja sigui afegint coses positives o bé suprimint rengleres senceres de material crític.
L’empresa fabricant de màquina per a vot electrònic Diebold proporciona un bon exemple d’això darrer: algú en l'adreça d'IP de la companyia va suprimir molts paràgrafs que detallaven certs temes relatius a la seguretat de les seves màquines de votació, i informació sobre els donatius econòmics que l’empresa va fer al president Bush.
El text, suprimit el novembre de 2005, va ser ràpidament restaurat per un altre contribuent de la Vikipèdia, que va recomanar a l'editor anònim : "Si us plau pari de treure contingut de la Vikipèdia. Es considera vandalisme."
L’empresa Wal-Mart feu una sèrie de canvis relativament petits al 2005 per millorar la imatge de la companyia en la seva pròpia entrada (tot i que sovint deixava força text crític a l’article) canviant un passatge que abans deia que els seus sous són menors que els d’altres establiments per un que ara diu que paga gairebé el doble del sou mínim, per exemple. Una altra modificació deixava intacte la crítica sobre l’impacte a la comunitat , mentre que citava un estudi “definitiu” que mostrava que Wal-Mart augmentava nombre total de feines en una comunitat.
Com dèiem abans, les oficines de polítics són usuàries habituals del sistema. L’oficina de l’ex-senador per Montana Conrad Burns, per exemple, aparentment va convertir un paràgraf crític titulat "Una veu controvertida" en "Una veu per a pagesos".
Tanmateix, la gran majoria de canvis són bastant inofensius. Alguns internautes des de la IP de la CIA, per exemple, han fet moltes edicions, però molt poques tenen a veure amb afers que puguin tenir relació amb la CIA.
Una entrada feta des d’ordinadors de la CIA, "El setembre negre a Jordània", conté molts afegits, amb detalls específics que poden semblar un llibre d'història popular o la memòria d'un testimoni ocular. Moltes altres són simplement còpies o afegits a entrades de ciutats locals o temes escolars. Una altra entrada tracta dels detalls de la lletra d’una cançó infantil cantada dins un episodi de Buffy el Vampir Slayer.