Alguns enllaços sobre llenguatge audiovisual:
Llenguatge audiovisual
Dóna'm la teva mirada
Anàlisi de mitjans de comunicació
martes, 30 de octubre de 2012
lunes, 29 de septiembre de 2008
Wikipedia o métodos tradicionales?
Wikipedia o métodos "tradicionales"
La wikipedia forma parte fundamental de mis búsquedas en internet. También he colaborado puntualmente con ella (no monetariamente... lo siento) y he notado cómo mi tendencia a terminar allí va en aumento.
Poco a poco se está convirtiendo en el Google del conocimiento... si no está allí, es que no es nada importante.
¿Por qué me gusta la wikipedia?
-Está más actualizada. Si hoy pasa algo realmente "digno" de salir en la enciclopedia, mañana estará en la wikipedia casi con total seguridad. Pasarán algunos años antes de que la Enciclopedia Larousse refleje la huelga de hambre de "De Juana Chaos", si es que llega a hacerlo algún día, en la wikipedia ya aparece.
-Es más democrática. No sé qué criterios seguían las enciclopedias y medios tradicionales para discernir entre lo que realmente debía tener hueco en sus páginas y lo que no. En la wikipedia, si tú crees que hay algo que debe estar presente, lo redactas y adelante. Si en realidad tu artículo es pura propaganda o no viene a cuento, hay cientos de voluntarios que se encargarán de iniciar una discusión para que se elimine tu artículo.
-Tiende a la objetividad. Como hay tanta gente involucrada, de tantos sitios y sensibilidades, es difícil que uno se salga con la suya y pueda manipular a gusto. Siguiendo con el ejemplo de "De Juana" sólo hay que visitar la discusión que se está llevando a cabo para la edición del artículo y ver los pifostios que se montan por simples "tendencias".
-No tienes que pagar por acceder a ella. Las enciclopedias tradicionales eran de todo menos baratas y, al menos en mi biblioteca, Franco aun era un salvador de la patria.
La wikipedia forma parte fundamental de mis búsquedas en internet. También he colaborado puntualmente con ella (no monetariamente... lo siento) y he notado cómo mi tendencia a terminar allí va en aumento.
Poco a poco se está convirtiendo en el Google del conocimiento... si no está allí, es que no es nada importante.
¿Por qué me gusta la wikipedia?
-Está más actualizada. Si hoy pasa algo realmente "digno" de salir en la enciclopedia, mañana estará en la wikipedia casi con total seguridad. Pasarán algunos años antes de que la Enciclopedia Larousse refleje la huelga de hambre de "De Juana Chaos", si es que llega a hacerlo algún día, en la wikipedia ya aparece.
-Es más democrática. No sé qué criterios seguían las enciclopedias y medios tradicionales para discernir entre lo que realmente debía tener hueco en sus páginas y lo que no. En la wikipedia, si tú crees que hay algo que debe estar presente, lo redactas y adelante. Si en realidad tu artículo es pura propaganda o no viene a cuento, hay cientos de voluntarios que se encargarán de iniciar una discusión para que se elimine tu artículo.
-Tiende a la objetividad. Como hay tanta gente involucrada, de tantos sitios y sensibilidades, es difícil que uno se salga con la suya y pueda manipular a gusto. Siguiendo con el ejemplo de "De Juana" sólo hay que visitar la discusión que se está llevando a cabo para la edición del artículo y ver los pifostios que se montan por simples "tendencias".
-No tienes que pagar por acceder a ella. Las enciclopedias tradicionales eran de todo menos baratas y, al menos en mi biblioteca, Franco aun era un salvador de la patria.
miércoles, 30 de enero de 2008
jueves, 27 de diciembre de 2007
Qui edita la viquipèdia?
Vegi Qui Està Editant Wikipedia: Diebold, la CIA, una oficina electoral.
Adaptació d'un article publicat a la revista Wired(wired.com)
Virgil Griffith ha inventat un programa que permet saber qui edita els articles de la Viquipèdia.
El 17 de novembre, de 2005, un usuari anònim de la vikipèdia va suprimir 15 paràgrafs d'un article sobre el fabricant de màquines de vot electrònic Diebold, esborrant tota una part del text que atacava les màquines de la companyia. Tot i ser anònims, aquests canvis deixen un rastre digital que ofereix empremtes sobre l’autor, com la localització de l'ordinador utilitzat per fer l’edició.
En aquest cas, els canvis venien d'una adreça d'IP reservada per a les oficines corporatives de la mateixa empresa Diebold. I no és un cas aïllat. Un servei de mineria de dades nou llençat dilluns rastrejava el camí de milions d'entrades de Viquipèdia fins a les seves fonts, i per primera vegada posa dades completes al que fins ara eren només sospites de manipulació.
Wikipedia Scanner -- l'invent de l'estudiant de postgrau de càlcul Cal Tech i sistemes neuronals Virgil Griffith -- ofereix als usuaris una base de dades que uneix milions d’articles anònims de la vikipèdia amb les organitzacions on aparentment s’han originat, tot creuant les dades de l’edició amb les dades de les adreces d’IP.
Inspirat per les notícies de l’últim any segons les quals les oficines dels Congressistes havien estat editant les seves pròpies entrades, Griffith diu que li va picar la curiositat, i volia saber si les companyies grans i altres organitzacions estaven fent coses semblants, mirant pels seus propis interessos.
L'enciclopèdia en línia permet que qualsevol pugui editar-la, però guarda registres detallats de tots aquests canvis. Els usuaris registrats són seguits només pel seu nom d'usuari, però els canvis anònims deixen un registre públic de la seva adreça IP.
El resultat: Una base de dades de 34.4 milions edicions, realitzades per 2.6 milions d'organitzacions o individus que s'estenen des de la CIA fins a Microsoft fins a oficines del Congrés, ara connectats a l'edició del text que ells o algú amb l’adreça IP de la seva organització ha fet.
Alguns d'aquests canvis semblen ser clarament interessats, ja sigui afegint coses positives o bé suprimint rengleres senceres de material crític.
L’empresa fabricant de màquina per a vot electrònic Diebold proporciona un bon exemple d’això darrer: algú en l'adreça d'IP de la companyia va suprimir molts paràgrafs que detallaven certs temes relatius a la seguretat de les seves màquines de votació, i informació sobre els donatius econòmics que l’empresa va fer al president Bush.
El text, suprimit el novembre de 2005, va ser ràpidament restaurat per un altre contribuent de la Vikipèdia, que va recomanar a l'editor anònim : "Si us plau pari de treure contingut de la Vikipèdia. Es considera vandalisme."
L’empresa Wal-Mart feu una sèrie de canvis relativament petits al 2005 per millorar la imatge de la companyia en la seva pròpia entrada (tot i que sovint deixava força text crític a l’article) canviant un passatge que abans deia que els seus sous són menors que els d’altres establiments per un que ara diu que paga gairebé el doble del sou mínim, per exemple. Una altra modificació deixava intacte la crítica sobre l’impacte a la comunitat , mentre que citava un estudi “definitiu” que mostrava que Wal-Mart augmentava nombre total de feines en una comunitat.
Com dèiem abans, les oficines de polítics són usuàries habituals del sistema. L’oficina de l’ex-senador per Montana Conrad Burns, per exemple, aparentment va convertir un paràgraf crític titulat "Una veu controvertida" en "Una veu per a pagesos".
Tanmateix, la gran majoria de canvis són bastant inofensius. Alguns internautes des de la IP de la CIA, per exemple, han fet moltes edicions, però molt poques tenen a veure amb afers que puguin tenir relació amb la CIA.
Una entrada feta des d’ordinadors de la CIA, "El setembre negre a Jordània", conté molts afegits, amb detalls específics que poden semblar un llibre d'història popular o la memòria d'un testimoni ocular. Moltes altres són simplement còpies o afegits a entrades de ciutats locals o temes escolars. Una altra entrada tracta dels detalls de la lletra d’una cançó infantil cantada dins un episodi de Buffy el Vampir Slayer.
Adaptació d'un article publicat a la revista Wired(wired.com)
Virgil Griffith ha inventat un programa que permet saber qui edita els articles de la Viquipèdia.
El 17 de novembre, de 2005, un usuari anònim de la vikipèdia va suprimir 15 paràgrafs d'un article sobre el fabricant de màquines de vot electrònic Diebold, esborrant tota una part del text que atacava les màquines de la companyia. Tot i ser anònims, aquests canvis deixen un rastre digital que ofereix empremtes sobre l’autor, com la localització de l'ordinador utilitzat per fer l’edició.
En aquest cas, els canvis venien d'una adreça d'IP reservada per a les oficines corporatives de la mateixa empresa Diebold. I no és un cas aïllat. Un servei de mineria de dades nou llençat dilluns rastrejava el camí de milions d'entrades de Viquipèdia fins a les seves fonts, i per primera vegada posa dades completes al que fins ara eren només sospites de manipulació.
Wikipedia Scanner -- l'invent de l'estudiant de postgrau de càlcul Cal Tech i sistemes neuronals Virgil Griffith -- ofereix als usuaris una base de dades que uneix milions d’articles anònims de la vikipèdia amb les organitzacions on aparentment s’han originat, tot creuant les dades de l’edició amb les dades de les adreces d’IP.
Inspirat per les notícies de l’últim any segons les quals les oficines dels Congressistes havien estat editant les seves pròpies entrades, Griffith diu que li va picar la curiositat, i volia saber si les companyies grans i altres organitzacions estaven fent coses semblants, mirant pels seus propis interessos.
L'enciclopèdia en línia permet que qualsevol pugui editar-la, però guarda registres detallats de tots aquests canvis. Els usuaris registrats són seguits només pel seu nom d'usuari, però els canvis anònims deixen un registre públic de la seva adreça IP.
El resultat: Una base de dades de 34.4 milions edicions, realitzades per 2.6 milions d'organitzacions o individus que s'estenen des de la CIA fins a Microsoft fins a oficines del Congrés, ara connectats a l'edició del text que ells o algú amb l’adreça IP de la seva organització ha fet.
Alguns d'aquests canvis semblen ser clarament interessats, ja sigui afegint coses positives o bé suprimint rengleres senceres de material crític.
L’empresa fabricant de màquina per a vot electrònic Diebold proporciona un bon exemple d’això darrer: algú en l'adreça d'IP de la companyia va suprimir molts paràgrafs que detallaven certs temes relatius a la seguretat de les seves màquines de votació, i informació sobre els donatius econòmics que l’empresa va fer al president Bush.
El text, suprimit el novembre de 2005, va ser ràpidament restaurat per un altre contribuent de la Vikipèdia, que va recomanar a l'editor anònim : "Si us plau pari de treure contingut de la Vikipèdia. Es considera vandalisme."
L’empresa Wal-Mart feu una sèrie de canvis relativament petits al 2005 per millorar la imatge de la companyia en la seva pròpia entrada (tot i que sovint deixava força text crític a l’article) canviant un passatge que abans deia que els seus sous són menors que els d’altres establiments per un que ara diu que paga gairebé el doble del sou mínim, per exemple. Una altra modificació deixava intacte la crítica sobre l’impacte a la comunitat , mentre que citava un estudi “definitiu” que mostrava que Wal-Mart augmentava nombre total de feines en una comunitat.
Com dèiem abans, les oficines de polítics són usuàries habituals del sistema. L’oficina de l’ex-senador per Montana Conrad Burns, per exemple, aparentment va convertir un paràgraf crític titulat "Una veu controvertida" en "Una veu per a pagesos".
Tanmateix, la gran majoria de canvis són bastant inofensius. Alguns internautes des de la IP de la CIA, per exemple, han fet moltes edicions, però molt poques tenen a veure amb afers que puguin tenir relació amb la CIA.
Una entrada feta des d’ordinadors de la CIA, "El setembre negre a Jordània", conté molts afegits, amb detalls específics que poden semblar un llibre d'història popular o la memòria d'un testimoni ocular. Moltes altres són simplement còpies o afegits a entrades de ciutats locals o temes escolars. Una altra entrada tracta dels detalls de la lletra d’una cançó infantil cantada dins un episodi de Buffy el Vampir Slayer.
lunes, 19 de noviembre de 2007
Contra l'analfabetisme mediàtic!
Aquests vídeos formen part de la campanya Contra l'analfabetisme mediàtic! (laxarxa.wordpress.com)
que ha llençat La Xarxa d'Educació en Comunicació (http://www.laxarxa.info)
www.laxarxa.info
viernes, 13 de abril de 2007
lunes, 26 de marzo de 2007
DIARI:
EL PAIS
Los senadores del PP boicotean la intervención de Zapatero con insultos y abucheos.
En aquest diari es parla de la discució que es va probocar en el senat entre els senadors i el president Rodríguez Zapatero.
Aquesta discució es deu a que Juana Chaos (etarra) se’l vol reduïr la condemna per asesinar 25 persones.
En aquest diari podem destacar que donan més suport a el president del PSOE només fixan-se en el títol ja que apareéis Zapatero com una víctima. També trobem que informa més d’una notícia. No és la noticia principal. La notícia es tracta d’una notícia política.
EL PERIÒDICO
Zapatero censura el "cinisme" del PP i afirma que només el Govern d'Aznar va beneficiar De Juana
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha censurat avui la "hipocresia" i el "cinisme" del PP al voltant de la presó atenuada de l'etarra Iñaki de Juana Chaos, perquè aquest terrorista "només ha obtingut beneficis penitenciaris" durant l'Executiu de José María Aznar.
En aquest diari aparéxis crítiques al PP com una de les frases de R. Zapatero: “De Juana només va obtenir beneficis de vostès. Aznar el va exonerar de 350 dies de presó. La notícia es tracta d’una notícia política. No és la noticia principal del diari.
TELEVISIÓ
TELE 5
En aquesta cadena s’informa de la discució entre el president Rodríguez Zapatero i els senadors per la rebaixa de condemna de Juana Chaos.
En tele cinco trobem que dona més importancia a les imatges que donar la explicació.
ANTENA 3
En aquesta cadena s’informa de la discució entre el president Rodríguez Zapatero i els senadors per la rebaixa de condemna de Juana Chaos.
En aquesta cadena de televisió trobem que informa el que passa de manera subjectiva, només explicant el que passa en le imatges.
Enllaços arxius d'àudio:
RÀDIO
RAC1 INFO 14H
Zapatero ha denunciat el cinisme i l´hipocresia del pp, dient que el partit popular ha estat l´únic que ha concedit beneficis penitenciaris a de Juana Chaos.
Zapatero també afirma que el govern que presidia Aznar va excarcelar 306 etarras, y que va perdonar més d´un any de presó a de Juana.
En aquest programa informatiu radiofónic de rac1, donen a entendre que es Zapatero qui acusa al pp de ser ells els qui van reduir la condemna del etarra de Juana Chaos, a més el president crítica al que va fer Aznar amb molts altres etarres.
EL MÓN A RAC1
Zapatero acusa al pp d´actuar de forma irresponsable i de posar en perill la convivencia de l´estat espanyol per les crítiques d´aplicar presó atenuada a l´etarra de Juana Chaos, és la reposta que ha donat al portaveu del pp al senat quan aquest l´ha acusat de cedir al xantatge d´ETA i de no respectar la legalitat. El president del senat ha hagut de interrompre continuament a Zapatero per demanar silenci als membres del pp.
Aquest es un altre programa de rac1, on donen importancia a les crítiques de Zapatero, y a més les continues interrupcions dels membres del pp.
EL PAIS
Los senadores del PP boicotean la intervención de Zapatero con insultos y abucheos.
En aquest diari es parla de la discució que es va probocar en el senat entre els senadors i el president Rodríguez Zapatero.
Aquesta discució es deu a que Juana Chaos (etarra) se’l vol reduïr la condemna per asesinar 25 persones.
En aquest diari podem destacar que donan més suport a el president del PSOE només fixan-se en el títol ja que apareéis Zapatero com una víctima. També trobem que informa més d’una notícia. No és la noticia principal. La notícia es tracta d’una notícia política.
EL PERIÒDICO
Zapatero censura el "cinisme" del PP i afirma que només el Govern d'Aznar va beneficiar De Juana
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha censurat avui la "hipocresia" i el "cinisme" del PP al voltant de la presó atenuada de l'etarra Iñaki de Juana Chaos, perquè aquest terrorista "només ha obtingut beneficis penitenciaris" durant l'Executiu de José María Aznar.
En aquest diari aparéxis crítiques al PP com una de les frases de R. Zapatero: “De Juana només va obtenir beneficis de vostès. Aznar el va exonerar de 350 dies de presó. La notícia es tracta d’una notícia política. No és la noticia principal del diari.
TELEVISIÓ
TELE 5
En aquesta cadena s’informa de la discució entre el president Rodríguez Zapatero i els senadors per la rebaixa de condemna de Juana Chaos.
En tele cinco trobem que dona més importancia a les imatges que donar la explicació.
ANTENA 3
En aquesta cadena s’informa de la discució entre el president Rodríguez Zapatero i els senadors per la rebaixa de condemna de Juana Chaos.
En aquesta cadena de televisió trobem que informa el que passa de manera subjectiva, només explicant el que passa en le imatges.
Enllaços arxius d'àudio:
RÀDIO
RAC1 INFO 14H
Zapatero ha denunciat el cinisme i l´hipocresia del pp, dient que el partit popular ha estat l´únic que ha concedit beneficis penitenciaris a de Juana Chaos.
Zapatero també afirma que el govern que presidia Aznar va excarcelar 306 etarras, y que va perdonar més d´un any de presó a de Juana.
En aquest programa informatiu radiofónic de rac1, donen a entendre que es Zapatero qui acusa al pp de ser ells els qui van reduir la condemna del etarra de Juana Chaos, a més el president crítica al que va fer Aznar amb molts altres etarres.
EL MÓN A RAC1
Zapatero acusa al pp d´actuar de forma irresponsable i de posar en perill la convivencia de l´estat espanyol per les crítiques d´aplicar presó atenuada a l´etarra de Juana Chaos, és la reposta que ha donat al portaveu del pp al senat quan aquest l´ha acusat de cedir al xantatge d´ETA i de no respectar la legalitat. El president del senat ha hagut de interrompre continuament a Zapatero per demanar silenci als membres del pp.
Aquest es un altre programa de rac1, on donen importancia a les crítiques de Zapatero, y a més les continues interrupcions dels membres del pp.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
